De cap per avall

                                             A Richard Strauss

Mirant de no trepitjar cap estrella,

la dona que va perdre l'ombra

perseguint-la sota un sol de justícia,

ara s'adona que està de cap per avall.

Cames enlaire, camina pels núvols.

I alçant les mans ben amunt (o ben avall!)

amb les puntes dels dits ben tibats

aconsegueix sucar-los al mar

tot dibuixant a l'aigua el mot sostre.

Quina pila d'onades s'escampen

en tocar l'oceà amb els dits!

Ara un llampec li esclata en els peus!

Quines pessigolles nota a les cames

quan la pluja li amara els malucs!

Obre el paraigua, s'hi asseu dins,

fa servir el bastó com a pal major

i fent girar el mànec guia el vaixell.

Navega en un riu ple de vent i de pluja,

que la porta de planeta en planeta.

Guaita, divertida, la Terra a les fosques.

El seu somriure és el d’un vell timoner.

Sap que darrere algun astre

pot trobar-se amb la seva pròpia ombra

i fer enrabiar altre cop el rei sol.

L’avi ha tornat

M’adono que no és la primera pegada

que m’han mirat aquells ulls.

M’adormo sospitant que l’avi ha tornat.

Em desperto encara sense estar-ne segur.

Truco a la meva filla i quan contesta

li demano que s’hi posi el nèt.

Noto en la seva resposta certa estranyesa.

La criatura va néixer fa poc

i jo ja l’he tinguda als braços algunes vegades,

Sé que el nadò no xerra encara, clar.

Però hi ha coses que si no les parles

no pots estar-ne mai segur.

La Sara li acosta el telèfon a en Toni

i un plor de queixa m’arriba a l’oïda.

Ara sí. N’estic del tot segur que en Gaspar

ha complert la promesa i somric alleujat.

L’avi definitivament ha tornat.

Saber que els nadons neixen

amb la fesomia que tindran de vells,

no em treia el neguit del dubte.

Però ara el to d’aquella veu

em confirma que se’m gira feina.

L’última vegada que vaig veure l’avi viu

dies bans que ens deixés,

ens vam acomiadar amb un ja en parlarem.

Volia que jo expliqués la seva versió.

Una versió que no es troba

en els llibres d’història

perquè mai ningú ha gosat posar-hi paraules.

I ara tots dos us l’explicarem.

Ell fa pocs mesos que va nèixer

i té la memòria ben fresca

i jo, tot i que ja vaig mancat de neurones

tinc el dietariari que a ell li van manllevar.

Som la parella perfecta.